Assemblea contra la precarietat de la UAB

Per una universitat pública, compromesa i de qualitat

“No volem una carrera acadèmica que s’iniciï aquí” LL. Ferrer

Posted by uabprecarietat a Març 27, 2007

Altres notícies relacionades:
La UAB lanza un plan para captar profesores de fuera la Universidad (EL PAIS 10/03/07)
La UAB busca profesores en el extranjero para renovar su plantilla (EL PAIS 12/03/07)

L’ENTREVISTA // LLUÍS FERRER
Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)


Foto: Joan Cortadellas

“L’endogàmia és una patologia social” (EL PERIODICO 26/3/2007 )
JORDI Casabella

El veterinari Lluís Ferrer, mallorquí de 48 anys, pertany a aquella estirp de rectors sortits de la vida real, desproveïts de la solemnitat que inocula haver guanyat una càtedra i haver-se convertit en un dels notables de l’acadèmia. Rector vocacional, capaç de perdre la gana per les tribulacions del càrrec, l’última maquinació de Ferrer i el seu equip consisteix en un pla per fomentar la internacionalització de la nòmina de professors de la UAB i, de passada, clavar un bon cop al mal de l’endogàmia.

–¿Per què es va fer veterinari?
–Perquè volia tenir uns estudis científics i una vida neorural al camp. Vaig provar d’exercir al Pirineu durant uns quants mesos i vaig descobrir que era bastant dur. Gairebé no aconseguia entendre’m amb els pagesos.

–¿La universitat és una fàbrica de gent sobreformada?
–La major part dels universitaris han estudiat Magisteri, Infermeria, Òptica, Empresarials i enginyeries tècniques, treballen en això i tenen la formació idònia per a la tasca que desenvolupen. Només hi ha sobreformació localitzada en quatre carreres superiors.

–Vostè volia que a partir del 2010 les noves llicenciatures fossin de tres anys, no de quatre.
–Entre altres coses perquè encaixa millor amb la democratització dels estudis superiors que volem a Espanya. Si més del 40% dels joves van a la universitat és preferible instaurar un primer títol majoritari als tres anys i després els que vulguin ja seguiran estudiant.

–Però ara en les diplomatures, que són de tres anys, només la meitat de les estudiants d’infermeria, que són les més aplicades, obtenen el títol en aquest termini.
–Els estudis que s’ajusten més a la durada prevista són els de tres anys. Com més llarga és la carrera, més gran és la demora a acabar-la.

–La UAB ha decidit que els estudiants avantatjats no es quedin a exercir de professors.
–Volem seleccionar els professors entre el col.lectiu mundial per atraure els estudiants i investigadors de més talent amb oportunitats i beques. No volem una carrera acadèmica que s’iniciï aquí amb el doctorat. És una decisió insòlita en una universitat que fa 40 anys que funciona
.

–¿Hi ha una campanya per airejar que la universitat pública és ineficient, cara i ingovernable?
–Diguem que a vegades es magnifiquen algunes deficiències que té la universitat pública. Que sigui ineficient no ho comparteixo.

–¿Cara?
–Això és discutible. Fer formació superior de qualitat i recerca d’avantguarda és car.

–¿Ingovernable?
–Acceptaria que el govern de la universitat és manifestament millorable. No tinc clar com millorar-lo. Hi ha una experiència a Holanda d’implicar-hi més la societat a través del Parlament i altres agents externs que pot marcar el camí. Però per substituir l’autogovern democràtic per una altra cosa, el que sigui nou ha de ser clarament millor.

–¿Els fills de la classe obrera van a la universitat?
–En menys quantitat del que estan representats a la societat. Les universitats progressistes hem de veure com és la nostra societat, qui ens falta a les aules i com podem atraure’ls. A la UAB ja hem començat.

–¿Seria bo que hi hagués universitats de primera i segona divisió que pugessin o baixessin de categoria segons els seus resultats?
–El que seria adequat és que les universitats fessin funcions diferents. Catalunya té un mapa universitari molt raonable perquè cadascuna esculli el seu perfil diferencial. En certa manera ja està passant.

–¿L’endogàmia és una malaltia universitària?
–No, és una patologia social. Hi ha una cultura de la no mobilitat, una estructura familiar concreta, unes dificultats per trobar vivenda a preus raonables i un fantasma de l’atur encara recent. Tot això impedeix que la gent abordi la seva vida professional amb la frescor dels nord-americans. Això requereix tres generacions de riquesa i una societat de gent molt segura.

–La UAB celebra el 125 aniversari de la mort de Darwin en un moment en què augmenten les veus que el menystenen.
–El fanatisme religiós veu en la ciència un perill. En l’últim eurobaròmetre, un terç dels europeus creuen que la ciència és una amenaça. Això no es pot ignorar. Nosaltres hem volgut recordar que el benestar de què disfruta la humanitat és gràcies a la ciència. I reconèixer la bellesa i la perfecció d’un llibre, L’origen de les espècies, que volem que els estudiants llegeixin.

–¿Després de rector, què es pot ser?
–Veterinari.

–Haver estat dermatòleg de Floquet de Neu deixa empremta.

2 Respostes per a ““No volem una carrera acadèmica que s’iniciï aquí” LL. Ferrer”

  1. Pau said

    Ole, ole, bona campanya de màrqueting!!
    Em pregunto quants cerebritos del móm mundial atrauran amb les superbeques que no arriben a 900 euros al mes.
    I em pregunto també quants professors titulars añejos passarien l’actual acreditació d’agregat… Si realment volen acabar amb l’endogàmia, que comencin des de dalt, que sempre pringa la gent que està pitjor.

  2. Ana said

    Estoy totalmente de acuerdo con el compañero Pau. Cuando el rector comenta que no quiere contratar a profesores/investigadores que inicien su carrera docente en la Autónoma, yo me pregunto, a caso la calidad de los estudios impartidos en la UAB no están al nivel requerido para la contratación de su personal. Desde mi punto de vista y basándome en las leyes de la mercadotecnia es una pésima estrategia de imagen de marca. Todos sabemos que la UAB en comparación con otras universidades, los rankings así lo corroboran, es puntera en muchas disciplinas. Pero ahora resulta que aquellas personas que hemos tenido la suerte de formarnos aquí y que se nos ha planteado la posibilidad de participar en proyectos pioneros, como es el caso de muchos, o incluso impartir docencia fruto de la experiencia y el know how obtenido, pues bien, ahora parece ser que somos prescindibles, que no nos quieren vaya(por decirlo de algún modo). Mientras nosotros seguimos generando conocimiento, asisitiendo a congresos, publicando, impartiendo clases,…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: