Manifest personal docent, investigador i PAS en relació als expedients

Un grup de professors i investigadors de la UAB han preparat un manifest en torn dels expedients disciplinaris i del conflicte amb els estudiants. Si creieu convenient adherir-vos, heu d’enviar el més aviat possible un mail amb el vostre nom, cognoms, centre i sector al que pertanyeu a dialeg.uab (arroba) gmail.com. Podeu també descarregar el document amb els noms del nucli impulsor aquí: comunicat_expedients

Manifest de professorat, investigadors i PAS en relació als expedients universitaris administratius

Les persones sotasignades, professores, investigadores i PAS de les facultats de Ciències de la Comunicació, Ciències Polítiques i Sociologia, Ciències de l’Educació, Lletres, Psicologia i Traducció i Interpretació de la UAB, reunits el dimarts 2 de desembre ens adherim al comunicat següent, aprovat pel Consell de Departament de Psicologia Social:

En relació amb els expedients disciplinaris administratius oberts a estudiants pels fets dels dies 18 d’abril i el 29 i 30 de maig del 2008, el Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona reunit en Consell Extraordinari manifesta que:

Les mobilitzacions dels estudiants no s’han d’interpretar com una seqüència de fets aïllats sinó com un procés que es va desenvolupant al llarg del temps i que ha passat per diferents estats, fases i etapes. Aquestes han adquirit diferents expressions per la manca de respostes i l’absència d’un veritable procés participatiu de tota la comunitat universitària que hauria d’haver estat propiciat pels diferents òrgans de govern de la UAB. En aquest sentit considerem que s’incorre en un reduccionisme si només s’analitzen fets i/o esdeveniments i s’actua amb independència del procés i del context en el que han esdevingut. Per altra banda, no podem oblidar que als fets castigats en els expedients disciplinaris els precedeix una càrrega policial indiscriminada i injustificada. La institució va respondre amb violència al que va percebre com a violència: què més ha de passar?

En conseqüència:

1. Demanem al rector, o a qui el representi, que la seva decisió final sigui la de no aplicar una resolució d’uns expedients que mai s’haurien d’haver iniciat. La situació conflictiva en què estem instal·lats s’ha de resoldre immediatament, i els expedients disciplinaris són el pitjor instrument per a aconseguir-ho, ja que enterboleixen les pràctiques democràtiques i dialogants de les que hauria de donar exemple la institució universitària.

2. És urgent restablir i promoure el diàleg, sempre públic i obert i en qualsevol circumstància, present i futura, de manera que la comunitat universitària pugui abordar i atendre els diferents problemes sobre el funcionament de la universitat i el seu encaix en el conjunt de la societat actual.

3. És necessari crear les condicions i obrir els espais pertinents que permetin a tota la comunitat universitària discutir a fons i sense restriccions el significat, les conseqüències i les accions a emprendre en el procés d’implementació de l’EEES.

I a més volem manifestar que:

a. Els expedients son fruit d’un reglament dels temps de la dictadura que ningú no s’ha preocupat de modificar en cap dels múltiples processos de reforma que ha viscut la Universitat.

b. Els i les sotasignants volem ser agents actius del procés de diàleg i debat participatiu que ha de resoldre l’actual conflicte i presa de decisions sobre com ha de ser la universitat pública.

c. Fem una crida al professorat i personal administració i serveis de la UAB a afegir-se a aquesta iniciativa tot adherint-se al present manifest.

Solidaritat amb els estudiants i investigadors expedientats

[Prèvia: darreres noticies sobre els expedients de la UAB]

15 estudiants de la UAB amenaçats de presó

Roda de premsa 22 d’octubre (recull de premsa)

Comença la setmana de lluita a la UAB

Comunicat de suport de l’Assemblea de Tercer Cicle:

Més enllà dels fets constitutius de falta, l’Assemblea de Tercer Cicle considera que els trenta-un expedients disciplinaris a estudiants i investigadors de la UAB responen a una clara intenció per part de l’Equip de Govern de reprimir la contestació política i de silenciar persones que són clars referents del moviment estudiantil –representants, al cap i a la fi, del seu col•lectiu- en un moment tan delicat pels estudiants com és la transició cap als nous plans d’estudi i cap a un nou model d’Universitat pública.

Pancarta al Campus de la Universitat Complutense de Madrid (campus Somosaguas)

No s’està castigant tant la gravetat d’uns fets puntuals com la intensitat i l’alta freqüència de les protestes, que demostren que els estudiants han sabut organitzar-se eficaçment per donar una resposta contundent als plans del Rector. No és l’entrada al despatx de la Degana de Lletres o la seguda al Rectorat el que motiva aquests expedients, sinó el fet que es percebin com la gota que fa vessar el got, com la culminació d’un any de lluita en què els estudiants han aconseguit tocar la nafra de la institució i inquietar als representants de l’elit universitària.

En aquest context, el Rector, l’Equip de Govern i el Consell de Govern, com a principals òrgans de decisió de la Universitat, han optat en diverses ocasions per reaccionar amb mà dura –recordem la irrupció dels Mossos d’Esquadra a la facultat de Lletres el dia 4 de març-, per acabar utilitzant l’únic instrument disciplinari del que disposa la institució: un reglament de l’any 1954 assumit, potser a desgrat però amb eficàcia, per membres de la UAB que en altres contextos recordarien amb nostàlgia els seus anys de lluita contra la dictadura.

Considerem que aquest procés massiu, emparat finalment per la necessitat tecnòcrata d’eficiència en la gestió de la institució, és clarament desproporcionat i referma no l’autoritat sinó l’autoritarisme d’una Universitat que es pretenia democràtica i catalanista i que, pel contrari, aplica una mesura literalment franquista.

El Rector es troba ara en una situació prou còmoda per fer el que de debò cregui convenient. Per decisió personal, acaba el seu mandat prematurament i, malgrat va ser decisió seva iniciar el procediment, ara té les mans lliures de pressions per decidir si signa o no les sancions, un cop els jutges instructors es posicionin (Article 14 del Reglament). Tenint en compte que serà una de les seves últimes mesures, pot decidir si vol ser recordat com el Rector dels expedients, com el màxim responsable, junt amb els dos instructors, del càstig més important que s’ha aplicat mai a la UAB al col•lectiu estudiantil, o si pel contrari dona mostres de vertader esperit conciliador i opta per una solució del conflicte moderada i genuïnament democràtica.

Assemblea de Tercer Cicle. Bellaterra 20 d’octubre de 2008