Represàlies a la Uab: oberts 26 expedients disciplinaris

Informació extreta de la pàgina Especial Bolonya, on podeu trobar tota la informació sobre aquest tema i la lluita Contra Bolonya:

“A dia d’avui 30 de juny, hi ha 26 expedients disciplinaris oberts contra els estudiants de la Uab. D’aquests, divuit en relació als fets de la Junta Permanent de Lletres (dies 29, 30 de juny o els dos); set pel consell de Govern del 18 d’abril i una persona acusada dels tres dies.

Tots els expedients han caigut sobre estudiants organitzats en les assemblees: de Filosofia i Lletres, Polítiques, Psicologia, Ciències, Econòmiques i Tercer Cicle. L’Assemblea de Lletres conta amb 18 expedients. De les deu persones que van signar la impugnació de la Junta Permanent i van demanar la mediació del Síndic de Greuges, set han rebut un expedient disciplinari.

Dotze de les 26 persones, a més de militar en les assemblees, pertanyen a organitzacions estudiantils oposades a la implementació del Procés de Bolonya: Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC, deu expedientats inclosa la portaveu), Estudiantes En Lluita (un expedient), Estudiants de Corrent Roig (un expedient).

Així mateix, 19 de les 26 persones formades expedient són representants estudiantils electes per als òrgans de govern de la UAB: cinc són claustrals i setze membres de Junta de Facultat. També estan inclosos en el pack d’expedientats els i les portaveus del Comitè de Vaga del 6M, de la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP), del SEPC i de l’Assemblea de Lletres.

Mentrestant alguns intenten desqualificar i difamar les mobilitzacions per “tardanes”, “per no estar articulades institucionalment” o fins i tot “per mancar de reivindicacions clares” al mateix temps que tergiversen i menyspreuen les peticions de les assemblees… Cada vegada més professors i treballadors, dintre i fora del Principat de Catalunya, s’estan implicant en la lluita contra un model universitari que també els és lesiu com treballadors, investigadors i docents.

Les reivindicacions i discurs dels estudiants són clares, legítimes i estan articulades institucionalment. Proves d’això: l’èxit aclaparador de les candidatures de les assemblees en les eleccions de Junta de Facultat; la impugnació de la Junta Permanent de Lletres; la sol•licitud de mediació al Síndic de Greuges (Defensor de l’Estudiant), la sol·licitud de presència d’una delegació del Comitè de Vaga en el Consell de Govern previ a la vaga del 6 de Març per a la presentació de les reivindicacions, denegada per cert-….”

Fem des d’aquí també una crida a la firma del manifest anticriminaltizació, per col•laborar i donar suport als estudiants expedientats. Així com a la convocatòria del proper dimarts 1 de Juliol. Concentració a Barcelona a les 12 hores davant la seu de la Conselleria d’Innovació Universitat i Empresa (Passeig de Gràcia 105).

Multada la Junta de Castella-Leó per no donar d’alta als becaris d’investigació

“La Inspección de Trabajo y Seguridad Social ha extendido actas de liquidación a la Junta de Castilla y León por una cuantía de 564.000 (casi 91 millones de las antiguas pesetas) por incumplir de manera sistemática el Real Decreto 63/2006 por el que se regula la situación laboral del “Personal Investigador en Formación”. La junta está incumpliendo su obligación de dar de alta a los “becarios en fase de contrato”.

Podeu llegir la notícia sencera aquí.

Sobre el nou model d’universitat a la UAB. Manifest CGT

Reproduïm a continuació el manifest que la secció sindical de la CGT a la UAB va fer públic la setmana passada:

En els últims temps estem assistint a una sèrie d’esdeveniments i a la concreció en l’entorn quotidià de la UAB d’unes polítiques que estan fent realitat un nou model d’Universitat. La UAB potser només sigui l’avantguarda en la implantació d’aquest nou model. El seu impuls per part del govern de la UAB, sota la direcció de l’actual Rector, compte amb cert consens de membres d’alguns dels estaments, però en general regna el desinterès, la distracció o el càlcul egoista. La “normalitat” que s’està imposant ens mostra que les polítiques que són dutes endavant no es corresponen als discursos, principis proclamats i reglaments. En la pràctica s’està fent de la UAB un lloc on les decisions s’oculten, la desinformació és la regla, la crítica està penalitzada i el diàleg es redueix al monòleg. És un avanç d’una normalitat que s’assenta dia a dia, i creiem que cal començar a denunciar-la.

• El govern de la UAB es basa cada vegada més en decisions centralitzades, per sobre d’una desconcertada i desinformada comunitat universitària. El secretisme de certes decisions i les reunions en localitzacions allunyades del Campus de Bellaterra suggereixen que el govern de la UAB no pretén la transparència, ni facilitar explicacions a la comunitat universitària, sinó seguir el llegat d’altres formes de fer política, potser el fosc model de govern europeu (Tractat de Lisboa, Directiva de les 65 hores setmanals, Directiva del retorn, Declaració de Bolonya).

• El model d’autonomia universitària està quedant enrere. La UAB està claudicant davant de directrius arribades des d’instàncies governamentals (autonòmiques, estatals o europees), des de partits polítics o des de grups de pressió empresarials, tots ells equiparats, en una equació sui géneris, amb “la societat”. I en consonància amb la sintonia, mil vegades repetida, de que no es poden deixar les universitats en mans d’interessos corporatius del professorat o l’alumnat. Però les universitats són governades per un nou MICINN dirigit per una persona de la Junta Executiva de la CEOE o per una Conselleria de “Universitats i Empresa”.

• L‘espai universitari de la UAB és ara un lloc on és normal el recurs a la força dels Cossos Policials i les Empreses de Seguretat. La mediació, el diàleg i les decisions consensuades han estat reemplaçades per l’exercici autoritari del poder. Se’ns diu que la força tan sols s’aplica per tal d’assegurar el funcionament “normal” dels òrgans universitaris, però el seu ús comporta lesions a membres de la comunitat universitària i un estat d’excepció que s’està convertint en permanent.

Els Bolonyaesceptics continuen generant adhesions

El Personal Docent i Investigador (PDI) ja té una plataforma que ha mostrat el rebuig a l’aplicació de l’EEES. Podeu trobar el seu manifest aquí, saber quins dels vostres companys i companyes el firmen i fins i tot si ho creieu convenient, afegir-vos-hi.

Per altra banda, el Rector de la Universidad Complutense de Madrid, ha escrit un article on mostra una ferma actitud de rebuig cap a l’aplicació de l’EEES. Podeu llegir-lo aquí.

Científicos made in Spain

Vinyeta de Manel Fontdevila

Assistents docents UAB: relat d’un precari

Formo part dels assistant teachers de la facultat de Ciències de la Comunicació. Com ja sabeu fa uns anys, els tècnics de la facultat, que eren PAS, van ser re col·locats en altres centres de la UAB, per desavinences amb el rectorat i amb gran part del professorat. No tinc informació del què va passar, tampoc em vull posicionar, desconec els motius d’uns i d’uns altres, tot i que intueixo que va haver molt joc.

El nostra problema principal resideix en el tipus de contracte que ens van fer. Com no sabien com justificar l’acomiadament dels anteriors tècnics, es van inventar aquesta nova figura – que em sembla que ja ha estat aprovada per Rectorat – ja que havien de fer-nos algun tipus de contracte. La creativitat de la UAB és grandiosa, i se’ls s’hi va ocórrer fer-nos un contracte de “professor associat”, però fals, perquè ni som professors, ni actuem com això. La nostra feina, consisteix a fer exactament la feina, que feien els anteriors tècnics. Però, clar, negoci rodó, contractes de 12 hores, cobrant el mínim, a prou feines 600 euros al mes, i obligant-nos a treballar 30 hores setmanals. No fitxem, però clar, les hores les fem, perquè si no, les necessitats estructurals no es poden cobrir. Duem així, més d’un any i mig. Ens fan, contractes de 6 mesos, que es van prorrogant. Al març, ens han fet un altre més, fins al setembre.

La seva idea, és que el personal es vagi renovant, perquè en principi es pretén que sigui una espècie d’estança entre la llicenciatura i el món professional. Però diverses contradiccions apareixen: