-
Subscriure's
Subscrit
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Estàs cansada de fer hores de classe i treballar gratis pel teu director? Deixar-te la pell donant classes per menys de quatre-cents euros? Que cada any juguin amb tu amb completa arbritrarietat? Cansat d’habilitacions, acreditacions i contradiccions vàries? De col.leccionar renovacions de beques? De no cobrar a final de mes? D’esperar als 45 anys per tenir un treball digne? Aquest és el teu espai, explica la teva història.
visibilitza les seves vergonyes!
o sinó, sempre et pots encomanar a San Precari 😉
Assemblea contra la precarietat de la UAB 
uabprecarietat said
Durante años he trabajado como profesora asociada. En teoría, se trata de un contrato a media jornada que tienes que combinar con un trabajo fuera de la universidad. Pero es mentira, tu trabajo principal siempre es la docencia y cuando recibes los papeles de la seguridad social te das cuenta que ni siquiera estás contratada ni a media jornada, porque te lo contabilizan por horas; por lo que tres años de trabajo solo te cuentan como uno de cotización…
(extret de “I+P: Investigación/Formación y Precariedad”, revista Contrapoder, núm. 9)
uabprecarietat said
Mi situación particular de trabajo es algo confusa. Estoy subcontratada por una fundación privada que tiene un convenio de tres años con este centro de investigación y que expira este año (…)Creo que estoy inmersa en una maquinaria que lo que necesita es producir, se trabaja con subvenciones de las administraciones y proyectos de corta duración, con lo cual la mayoría de las personas no conoce su futuro laboral cuando termine su vinculación a sus proyectos específicos… (extret de “I+P: Investigación/Formación y Precariedad”, revista Contrapoder, núm. 9)
Ferran said
I quin és el futur que ofereix el Rectorat amb la nova carrera docent?
Precarietat institucionalitzada fins, com a mínim, els 32 o 33 anys! El
disseny de la carrera docent del futur marca: 4 anys de doctorat per fer
la tesi, dos anys de desconnexió i acreditació de Lector. Això fa que si
un es llicencia als 23 anys (anant tot perfecte) i aconsegueix la beca
immediatament (quasi impossible) i fa la tesi en 4 anys (impossible) i
després aconsegueix una beca postdoc immediatament (impossible) i
s’acredita i aconsegueix un contracte immediatament després de
l’acreditació (impensable), aconseguirà iniciar la seva carrera
professional als 31-32 anys. I després encara li quedaran 4 anys abans
d’aconseguir el contracte definitiu d’agregat! I tot això per algú que
aconsegueixi entrar a la universitat, si no aconsegueix una plaça de
lector i després agregat, voldrà dir que als 32 o 36 anys haurà de
començar a buscar una sortida professional nova a la seva vida! I
aquesta norma l’estan pensant “companys” professors que van aconseguir
la seva titularitat molt poc després de la tesis doctoral. El que no
tenen en compte és que darrera les normes hi ha persones, que volen
tenir una vida, fills, família i estabilitat, igual que tothom, i igual
que ells quan van començar!
uabprecarietat said
La mitad de los becarios de colaboración en huelga son extracomunitarios. La mayoría doctorandos latinoamericanos como Mañé, con “un visado que no permite trabajar, sólo estudiar o investigar en la universidad”.
Su perfil dista mucho de la imagen que se tiene de los universitarios. Pasados los treinta, a veces con familia e hijos. Acuden a las becas de colaboración porque les sirve para financiarse la matrícula, pero especialmente porque es de lo único que pueden trabajar. “Tengo dos másters y estoy haciendo un doctorado, pero me paso 4 horas al día colocando libros por 400 euros”, ironiza Mañé, “sin bajas, ni paro, ni vacaciones. Para investigar tengo que hacer magia”. La universidad tiene la potestad para contratarlos hasta 20 horas semanales y esa es una de las posibles vías de laboralizar las becas.
Aun así, los investigadores becados tampoco lo tienen fácil. Montserrat tiene 37 años, casada y con una hija. Es un caso atípico porque diez años después de licenciarse en económicas, decidió dejar el mundo laboral para empezar la investigación.
El caso de Montserrat
Asegura que descubrió un estado de precariedad impensable en la empresa privada. “Encadené becas de tres meses, con periodos de uno o dos sin ingresos y sin paro. Estaba trabajando pero no tenía ningún derecho. Piensas en abandonar y buscar un trabajo, pero ya le has dedicado muchos años y no quieres tirarlo todo por la borda”.
Publicat a Público 31 de gener del 2008
uabprecarietat said
Ana López era doctoranda en Bellas Artes de la Universidad de Granada, donde estudiaba los manuscritos de Al Andalus. “Me pagaban una beca de 900 euros al mes que tenía que renovar cada seis meses. Tras la tercera renovación, me quedé cuatro meses sin beca y finalmente me contrataron: las tasas las sacaron del sueldo y pasé a cobrar 700 euros”. Ahora está contratada por la Biblioteca Nacional de París. Una becaria doctoranda en Biología que prefiere permanecer en el anonimato se pregunta: “¿Qué sería de mí si tuviera un accidente con productos peligrosos o si me quedara embarazada? ¿Cómo pagaré el piso tras defender la tesis?”.
Publicat al Periódico de Catalunya (19/11/07)
alamo said
Un estudi de la Universidad de A Coruña dona una dada interessant en relació als becaris i la precarietat dels llicenciats. Sens dubte el fenòmen becari li ha anat molt bé a més d’un director financer per tal de dispossar de mà d’obra qualificada a preus ridículs. La notícia a el País comenta entre d’altres:
Solange said
Sobre esta información:
“La mitad de los becarios de colaboración en huelga son extracomunitarios. La mayoría doctorandos latinoamericanos como Mañé, con “un visado que no permite trabajar, sólo estudiar o investigar en la universidad”.
No conozco la situación del Sr. Mañé, pero si conozco otras que no concuerdan con estas palabras.
Mi expareja es latinoamericano. Estudia un doctorado en la UAB, tiene un visado de estudiante que le conlleva uno permiso de residencia y uno de trabjo a media jornada: él trabaja 4 horas de camarero en un resturante, como cualquier otro ciudadano que COTIZA, es decir, goza de todos los derechos y deberes.
Para él, no encontró convenientes las becas de colaboración, así que, trabajó como su visado se lo permitía, mientras no le salga alguna predoc.
Lo que pasa es que en los consulados no se da bien esta información, ya que se supone que el estudiante solo viene a estudiar y que con su dinero se paga la estancia anual… “se sobreentiende” que se irá al terminar, pues no está en sus planes quedarse en España. Como han habido casos así, actualmente, se están denegando muchos visados de estudiante en Perú, Colombia… para no correr riesgos y, eso, pasa a veces, incluso cuando el estudiannte demuestra un suficiente poder económico.
Yo también hago un doctorado y en mi clase, hay más latinos en la misma situación que mi exnovio o con beca de colaborador, sí eso es lo que mejor les va.
Me gustaría saber de que visado habla el Sr. Mañé y si me lo pueden aclarar por aquí, yo encantada.
Gracias y suerte.
Solange said
Solo quiero puntualizar que si despiden a mi ex, él solo podrá encontrar otro trabajo dentro de la grupo profesional que consta en su permiso de trabajo, es decir, en la hosteleria. Vamos, que el permiso de trabajo de estudiante no es perfecto, pero es una opción laboral mucho mejor que una beca.
Jon said
Voldria exposar el meu cas, perquè segur que hi ha gent amb la mateixa situació i m’agradaria tenir més opinions:
Vaig estudiar a la UB, sóc doctorand de la UAB i sóc funcionàri interí. Vull investigar, però el panorama…
No puc demanar les beques FPI ni FPU, per tant, he demanat la de la Gencat i la predoc de la UAB per a projectes. En aquestes beques, només es presenten com a màxim dos candidats per a grup de recerca. Doncs, bé, se suposa que en el meu cas era així com m’ho havien indicat en el grup, peró, de sobte, surt un tercer alumne “quan ni tans sol l’investigador principal ho tenia present”. No em van prioritzar perquè la meva mitja és la més baixa. La “queixa” al grup no val per a res, es queda la tercera persona per les notes, no compta el “compromís” anterior i si fas una queixa formal, oblida-t’en!
Vist això, dubto que la predoc UAB per a Departaments, que son més democràtiques, em surti bé, ja que no he fet ni estic fent hores i hores al grup de recerca per amor a l’art. Descartat està demanar la beca Gencat a la UB.
Conclusió, aquestes beques de projectes tan restrictives només afavoreixen als alumnes de MH o als que treballen gratis i no ho trobo just. D’acord, potser les meves notes no són les millors, però la tesi és única a Catalunya i ni la van llegir, cap oportunitat.
I amb aquest panorama, adéu fer el doctorat treballant i, més ara, qué la UAB no vol més prof. associats, ajudants o col.laboradors… i de les beques de suport a la recerca, què hem de dir?
I després, què? Et passes anys investigant sol, sense beca ni res i, després, potser l’AQU et farà un bon informe, que tampoc servirà per a treballar de lector o col.laborador perquè abans estan els becaris, etc. El mateix passa en fer les oposicions.
No ho deixaré d’intentar, aniré fent la tesi i quan acabi, ja veurem… de moment, continuaré treballant a la Gencat, encara que la meva feina no em faci feliç del tot. El que sí sóc segurament és un ingenu.
Gràcies i sort.
Silvia said
El tema plantejat per Jon fa referència una de les raons més importants que a mobilitzat als estudiants a posicionar-se en contra del model europeu d’estudis superiors que pretén delimitar i controlar la innovació.
Haurem d’insistir en la necessitat d’agilitzar l’accés a la innovació dins i fora de les universitats i velar per la llibertat a innovar en els bullideres d’idees que són les universitats. S’han d’afrontar els nous reptes als que ens enfrontem, relatius al creixement demogràfics i el cavi climàtic, i així ho han d’especificar els objectius educatius.
Els beneficiaris de la innovació son entitats, empreses de nova creació o les que actualment ja treballant amb la universitat, com les del cercle d’empresaris (representen el 0.15% del total de les empreses a Espanya i facturen el 14% del Producte Interior Brut). Autònoms, petites i mitjanes empreses, queden fora dels plans de transferir coneixement.
Feu clic per accedir a f2b1cb359b42b48310a23abe5068e5c6.pdf
El sentit previst de la transferència és des de la universitat cap a l’empresa. La transferència, al final, són patents, els quals autors i/o causahavents seran estudiants, o això està previst a la legislació: transferir els drets intel•lectuals i industrials derivats dels treballs acadèmics. I parlant de patents i de Europa, on són les CLASSIFICACIONS EUROPEES DE PATENTS EN CATALÀ?.
http://sites.google.com/site/propietatindustrial/
En un primer treball la SS+IRPF suposa un 17,1% del sou, amb això es col•labora amb la construcció i funcionament del país i amb dret a l’atur o la jubilació. L’empresa de la que rebo ajuda econòmica per anar a treballar, paga a la meva universitat un 14,7% del total en concepte de fons que cobreixen les despeses de gestió del conveni, això sí, aquest percentatge sobra línia a emplenar per que cada any augmenta ja que en Espanya no hi ha límit de temps, la qualsevol cosa està regulada a altres països que participen de l’espai europeu d’educació superior.