-
Subscriure's
Subscrit
Already have a WordPress.com account? Log in now.
PROPOSTES CONTRA LA PRECARIETAT EN LA DOCÈNCIA I RECERCA
>>>El principi que hauria de prevaler és el de “a igual feina, igual sou”
Definició de la plantilla futura i criteris de selecció oberts i transparents. Aclarir criteris per la carrera docent i investigadora. Cal oferir oportunitats a becaris al finalitzar la beca i a falsos associats i ajudants al finalitzar la tesi, i a lectors i agregats després de les acreditacions. No es pot continuar permetent la pèrdua de recursos i d’inversió en el personal que s’ha format, i sobre tot no es pot permetre truncar els projectes de vida de tantes persones que han dedicat temps i esforços a la recerca i a la docència.
El sou base i les cotitzacions s’han d’ajustar al salari real. Els complements de destí que no cotitzen arriben al 60% de les nòmines*. Les nòmines han de ser reals, a nosaltres també ens exigiran les cotitzacions en el futur per a les pensions i l’atur.
Regular la càrrega docent. Control per a què la càrrega docent del personal contractat s’ajusti al que marquen els contractes.
Criteris per la plaça d’agregat amb contracte laboral: no pot estar sotmesa a un procés d’oposicions a la universitat com si fos una plaça de funcionari. L’acreditació ja és una certificació més que suficient dels mèrits. Cal recordar que el contractat com a agregat ja haurà hagut de passar dues acreditacions, i que a més la UAB vol fer-li passar una oposició?
Procés de Bolònia: reconeixement i compensació de l’esforç que significarà l’adaptació pel personal en precari. Ara per ara aquest és un esforç obligat pel procés d’acreditacions i no compensat.
Salaris dignes. No pot ser que els nous contractes de col·laborador, lector i agregat es facin en la franja baixa de remuneració, per fer la mateixa feina que els funcionaris.
I pel que fa aquells temes que són competència de la Generalitat:
Criteris clars i realistes a les acreditacions. Els requisits necessaris per a l’acreditació han de ser clars, públics i transparents. També han de ser realistes, no pot ser que s’exigeixi als actuals candidats condicions quasi impossibles de complir i molt més del que es va exigir a qui ja és funcionari. La situació actual només genera incertesa e indefensió.
Valorar la docència a les contractacions i acreditacions. És necessari el reconeixement dels tres perfils (recerca, docència, gestió).No es pot mantenir l’exigència de desvinculació de dos anys de la universitat d’origen. En les condicions actuals de manca de beques i d’ajudes la desvinculació dos anys de la universitat per optar a noves places no és més que un obstacle la major de les vegades impossible de saltar.
La situació del professorat associat ha de ser contemplada a la Mesa de Negociació d’Universitats, no deixar-ho a la discreció de les universitats.
Assemblea contra la precarietat de la UAB 
Pau said
06.06.2007 Agents socials – Full del dilluns de CC.OO. 402 i 403
La polèmica situació dels Ajudants amb l’entrada en vigor de la reforma de la LOU.
La nova redacció de l’article 49 de la LOU en el seu apartat b) estableix que “La finalitat principal del contracte serà la de completar la formació docent i investigadora d’aquestes persones. Els Ajudants col·laboraran en tasques docents d’índole pràctica fins a un màxim de 60 hores anuals.”
Es tracta d’una previsió que s’uneix a l’incipient procés de dignificació del període formatiu del personal docent i investigador, seguint el camí de l’Estatut del Becari que, encara que insuficient, laboralitza part del període de formació. Aquesta nova filosofia no entra, no obstant això, dintre de la lògica d’algunes universitats, que segueixen pensant en els ajudants i becaris com a mà d’obra barata.
Així, determinades universitats tenen actualment contractats Ajudants amb dedicacions de 240, 210 (a la UAB), 180 i 120 hores anuals perquè així ho han establert els seus Estatuts o el conveni col·lectiu, i ara se’ls planteja la situació d’haver d’adaptar-se a la modificació prevista en la LOMLOU. Hi ha diferències no només en quant a la dedicació sinó també respecte a la funció. Per exemple en el conveni de les universitats de Madrid es diu que “no podrà superar 4 hores setmanals de docència tutoritzada en ensenyaments pràctics” i en la Universitat de Saragossa “que no podrà excedir de la meitat de la dedicació d’un professor titular d’universitat en els dos primers anys de contracte i no podran impartir més de la meitat de la docència teòrica d’una assignatura”.
Algunes Universitats pretenen que els contractats anteriors a l’entrada en vigor de la llei (3 de maig) segueixin amb aquestes dedicacions i els nous contractes s’atinguin al previst en ella. Es tracta, però, d’una postura primer il·legal, i segon immoral.
Primer, des del punt de vista jurídic, no hi ha cap dubte que la càrrega docent aplicable a TOTS els ajudants és la nova regulació establerta en la LOMLOU, ja que la llei és sobirana a l’establir una nova regulació, i si no es fa indicació expressa d’aplicació transitòria, la seva aplicació és automàtica. Aquesta és la resposta del Tribunal Constitucional (Sentència 210/1990 i publicada en BOE 10/01/1991), en un cas idèntic, dictada en ocasió de l’última reducció de jornada l’any 1982. El recurs plantejava que la regulació legal desequilibrava els convenis negociats en aquest moment i es defensava el manteniment de la regulació d’aquests fins al final de la seva vigència. El Tribunal Constitucional desestima el recurs i sentencia que “és el conveni el que ha de respectar i sotmetre’s a la Llei i a les normes de major rang jeràrquic, i no al contrari, essent inacceptable que una Llei no pugui entrar en vigor en la data amatent pel legislador”. Per tant queden afectats a més dels convenis col·lectius, els contractes i els Estatuts de les Universitats que s’han d’adaptar a la LOMLOU.
Segon, des del punt de vista estratègic és un plantejament immoral. Si bé és cert que algunes Universitats van optar per cobrir necessitats docents amb personal en formació, ara i davant un nou escenari, s’ha decidit que per a exercir com a professor a la universitat es requereix el doctorat. No hi ha més remei que adaptar-se des de la promulgació de la llei i no es pot parlar de qualitat i canvis metodològics amb motiu de l’EEES, contractant personal en formació per a cobrir necessitats docents. Allò que se li exigirà en quatre anys és ser Doctor si vol seguir la carrera docent i sinó li espera la porta del carrer.
Respecte als contractes d’Ajudant, el grup que va presentar l’esmena de les 60 hores en el Senat manifestava en la seva justificació que pretenia evitar que una càrrega excessiva repercutís negativament en la seva activitat investigadora i ser coherents amb la regulació donada en el RD del Personal Investigador en formació. És més, diu que l’oferta dels departaments no ha d’estar en funció de la càrrega docent d’aquests, sinó per a formar personal docent i investigador. És obvi que el que es persegueix és que en quatre anys, màxim cinc, obtingui el títol de Doctor. Aquesta nova regulació ha d’obligar que l’ANECA i les Agències Autonòmiques es replantegin els barems d’Ajudant Doctor pel que fa a experiència docent.
Ara apareix l’argument de la necessitat docent en algunes universitats. No s’ha desitjat mantenir la figura del professor col·laborador, sense preveure que existeixen exclusivament necessitats docents en les universitats i es busca la sortida més fàcil i contra el més feble. AQUEST NO ÉS EL CAMÍ NI LA SOLUCIÓ. Els queda, entre d’altres, la possibilitat de sol·licitar al Consell d’Universitats el desenvolupament urgent de la Disposició transitòria segona “Contractació de professors col·laboradors”.