Assemblea

L’assemblea contra la precarietat de la UAB…

És un espai amb més de tres anys de vida que té per objectiu visibilitzar, denunciar i realitzar accions per millorar les condicions laborals i vitals de tothom qui treballa sota unes condicions de precarietat a la Universitat.

És un espai plural que neix amb la intenció de ser un punt de trobada del personal d’administració i serveis, del professorat, de becaris i investigadores per tal de compartir les diferents problemàtiques i coordinar les diferents lluites que s’estan duent a terme.

És un espai obert i autònom on hi participen diferents col·lectius, sindicats i persones a títol individual que volen millorar les condicions dels treballadors i treballadores de la UAB, denunciar les situacions de desigualtat i que creuen en una universitat més justa i veritablement democràtica.

És un espai flexible i intermitent que es reuniex periòdicament i extraordinàriament segons les necessitats dels membres que hi participen. Aquest espai virtual vol esdevenir una extensió de l’assemblea entre les diferents trobades presencials.

 

MANIFEST DE L’ASSEMBLEA

La precarietat ens ha estat imposada com un tret característic de la nostra societat. A l’estat espanyol més de 3,6 milions de treballadors/es tenim contractes eventuals, pràcticament un terç de la força de treball. A aquest fet se li sumen les diverses formes de treball sense cap tipus de reconeixement ni cobertura legal, amb una absència total de drets com les prestacions d’atur, cotitzacions, etc.

La precarietat té conseqüències nefastes per tots els i les qui la pateixen directa o indirectament. La precarietat laboral precaritza tots els àmbits de la vida individual i col·lectiva. Provoca accidents laborals, salaris baixos, discriminació, inseguretat, incertesa, depressió, ansietat i altres tipus de trastorns a la salut. Té efectes negatius sobre la vida familiar i social, posant en perill l’estabilitat personal i la d’aquells qui t’envolten.

La Universitat Pública i, en particular la UAB, ha esdevingut un autèntic model de precarietat que atempta contra el pensament crític, la democràcia i la justícia social. La docència, la recerca i els diferents serveis es recolzen en contractacions eventuals, a temps parcial, subcontractes o formes de treball no reconegudes com a contractes laborals, com ara els diferents tipus de beques.

• Precarietat és que moltes de les persones que treballen en aquesta universitat no cobrin ni 900 euros al mes.
• Precarietat és que la carrera docent i investigadora es trobi plena de figures i requisits opacs i arbitraris que contribueixen a la incertesa i a la inestabilitat.
• Precarietat és que la majoria de les persones que fan recerca i donen classe tinguin contractes eventuals i inestables o, simplement, no en tinguin.
• Precarietat és la discriminació salarial que pateixen molts treballadors i treballadores d’aquesta universitat per assumir i desenvolupar tasques i responsabilitats similars.
• Precarietat és externalització i temporalitat de la majoria de serveis que ofereix la UAB, entenent els serveis públics sota el prisma del benefici privat, fragmentant el col·lectiu dels treballadors de la Universitat i augmentant els seus nivells d’explotació laboral.
• Precarietat és invisibilitat d’una bona part dels i les treballadores de la universitat, que no tenen pràcticament representació en els òrgans de govern.
• Precarietat és multiplicar la temporalitat, la fragmentació i la discriminació per a complir les exigències dels Acords de Bolonya.

Totes aquestes qüestions afecten directament la qualitat de l’ensenyament, la qualitat de la investigació, la qualitat de les instal·lacions i dels serveis complementaris, que pateixen un greu deteriorament només mitigat per l’esforç i dedicació sense compensació ni reconeixement d’una gran part dels i les ‘precàries’.

La força del costum sovint fa que allò evident, per quotidià, deixi de ser xocant, encara que sigui injust, encara que no tingui sentit.

Treballar a la universitat no és un somni… desperta!